Español
25 Jun Per què els nens recorden durant anys les coses que creen amb les seves pròpies mans
És curiós com funcionen els records de la infància. La majoria no recordem un dimarts qualsevol de juliol de quan teníem 8 anys. Però alguns records romanen a la memòria anys després, tan nítids com si haguessin passat ahir.
Recordem la cabana de llençols que vam muntar al menjador una tarda de pluja. L’obra de teatre improvisada amb els cosins. O el regal que vam fer a l’àvia amb les nostres pròpies mans.
I el més interessant és que aquests records no acostumen a quedar-se perquè fossin experiències extraordinàries. Moltes vegades eren moments senzills. El que els fa especials és que hi vam participar activament. No estàvem observant una cosa que passava davant nostre, érem els protagonistes de la història.
Els nens recorden millor les experiències en què participen
Sabem que les experiències associades a emocions significatives tenen més probabilitats de romandre a la memòria. No recordem tot el que vivim, però sí que tendim a recordar allò que ens va fer sentir alguna cosa important.
En el cas dels nens, una de les emocions més poderoses és la sensació de ser capaços. Aquell moment en què descobreixen que poden crear una cosa que abans no existia. No perquè un adult l’hagi feta per ells, sinó perquè han pres decisions, han provat, s’han equivocat i han arribat a un resultat propi.
Per això moltes activitats creatives deixen una empremta tan profunda. Mentre creen, els nens no estan simplement entretinguts. Estan construint una experiència en què participen de manera activa i que senten com a seva.
L’orgull de poder dir: «Ho he fet jo»
Hi ha una frase que qualsevol pare o mare ha sentit alguna vegada: «Mira, ho he fet jo.»
Darrere d’aquestes quatre paraules passa una cosa molt més important del que sembla. Quan un nen ensenya una cosa que ha creat amb les seves mans, no està mostrant només un objecte. Està compartint un assoliment personal. Està ensenyant el resultat de les seves decisions, del seu esforç i de la seva imaginació.
I aquesta sensació d’orgull té un efecte enorme en la manera com recorda l’experiència.
De fet, moltes vegades els nens no recorden exactament el procés pas a pas. El que recorden és com es van sentir. Recorden la il·lusió d’escollir els colors, la satisfacció de veure com avançava la seva creació i l’emoció d’ensenyar-la als altres quan estava acabada.
La memòria funciona així. No emmagatzema només fets. També guarda emocions.
Per què pintar ceràmica deixa records que duren anys
Moltes activitats creatives permeten viure aquesta experiència, però la ceràmica hi afegeix dos ingredients que la fan especialment memorable: perdura i forma part del dia a dia.
Un dibuix pot acabar guardat en una carpeta. Una manualitat de paper es pot deteriorar amb el temps. Una peça de ceràmica, en canvi, acostuma a quedar-se a casa durant anys.
Es fa servir per esmorzar. Es col·loca en una prestatgeria. Es guarda com un record. I cada vegada que torna a aparèixer, també reapareix una mica l’experiència que la va fer possible.
La peça es converteix en una petita càpsula de memòria. No és només una tassa o un plat. És la tassa que va pintar aquell estiu. El plat que va fer per regalar. La peça que va ensenyar orgullós a tota la família quan va tornar a casa.
És un objecte que abans es comprava en una botiga i que ara el petit ha pintat ell mateix.
Molt més que una activitat d’estiu
Quan pensem en activitats per a l’estiu solem centrar-nos en com ocupar el temps dels nens. És lògic. Les vacances són llargues i volem que en gaudeixin.
Però potser el més valuós d’algunes experiències no és com omplen un matí o una tarda, sinó el que deixen després.
Perquè d’aquí a uns anys és possible que el teu fill no recordi cada setmana de les seves vacances. En canvi, hi ha moltes probabilitats que recordi aquells moments en què es va sentir protagonista d’alguna cosa. Que un dia es prengui un got de llet en aquella tassa que va pintar i li torni aquell record.
I per això les coses que creen amb les seves pròpies mans ocupen un lloc tan especial a la seva memòria. No per l’objecte que s’enduen a casa, sinó per l’experiència que s’enduen a dins.